Imatge o vídeo destacat
La urgent necessitat de trencar els silencis, i posar llum a tanta hostilitat
Gairebé dues-centes persones ens vam concentrar el passat dissabte 28 de setembre davant les portes del Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona, en una iniciativa que ja és tradició: la vetlla de pregària interreligiosa davant aquest centre, convocada pel grup de la Fundació Migra Studium que visita regularment les persones internes al CIE. Enguany va comptar amb l’adhesió de més de 60 entitats i col·lectius i es va triar el lema “Trenquem el silenci!”, un crit clar, breu i concís. Un clam de denúncia i reclam de més transparència.
Una performance artística, liderada per un grup de joves, donava el tret de sortida a l’acte. Aquest grup de joves ens convidava a adonar-nos dels murs que irrompen silenciosament a les nostres vides i moltes vegades tenim massa integrat. Murs, que després ens van convidar a transformar, esquerdar-los i posar-hi llum. Ens recordaven que tenim ben a prop fronteres invisibles que ens impedeixen veure més enllà de les nostres vides. Tot seguit es van nomenar els noms d’aquelles persones que han mort per l’internament i l’expulsió a Espanya, una primera manera de trencar el silenci, posant veu i nom.
La primera part de l’acte va consistir en la lectura dels testimonis recollits pels voluntaris i voluntàries de Migra Studium que visiten el Centre d’Internament. Els casos d’Oussama, Anthony, Alma i Endri, eren només una mostra de la realitat de patiment que es viu darrere els murs d’un CIE. Testimonis, escoltats en silenci, a les portes mateix del CIE, feien ressonar el dolor, la dignitat i la determinació. “A mí me detuvieron por primera vez en las Navidades del año 2008, estuve cuarenta y siete días encerrada, pero no pueden devolverme porque soy apátrida. Bosnia no me reconoce, nunca he estado allí. Ahora me han vuelto a encerrar, pero saben que no me pueden expulsar. Que sentido tiene todo este sufrimiento?” deia l’Alma, de 40 anys. “Un dia la policia em va demanar els papers al metro. El món em va caure a sobre. Em van portar aquí, al CIE. Jo no sabia on era. Agraeixo molt les visites de Migra Studium, gràcies a vosaltres he pogut recuperar el contacte amb les meves tietes.” deia l’Endri, posat en llibertat la darrera setmana abans de complir els 60 dies màxims d’internament.
L’hostilitat que representa el CIE s’ha contraposat amb els testimonis d’hospitalitat de la Fàtima, l’Ahmed, en Karim i l’Osman. Persones migrants o refugiades que han pogut comptar amb l’acollida i el suport de les famílies de la Xarxa d’Hospitalitat.
El dia que s’anava apagant, els murs i les tanques ofegaven, el ressò de la megafonia trencant la música i el silenci i la llunyania del lloc, van servir per a tots els qui es van acostar a la Zona Franca, per prendre consciència d’un dels molts forats negres d’injustícia i patiment que genera el nostre món. Com acostumem a dir: “seguirem acompanyant i seguirem denunciant, fins que el darrer dels CIE tanqui”.
Des d’aquí volem agrair a totes les persones que hi han col·laborat: a les lectores dels diferents testimonis, entre elles Neus Forcano, directora de Justícia i Pau, i Elisabet Ureña, cap de Mobilitat Humana de Caritas Barcelona; als joves del Casal Loiola que van vetllar per la part artística i musical; i als grups de gospel The Beating Souls i Gospel Clot, per obrir i tancar l’acte amb tanta energia. I gràcies sobretot a l’equip de persones voluntàries que segueixen visitant a les persones internes, i lluitant per tancar definitivament el CIE de la Zona Franca.
Ampliació d’informació:
