L’Audiència Provincial de Saragossa dona la raó a un ciutadà europeu que ha passat 48 dies privat de llibertat al CIE de Zona Franca i n’ordena l’alliberament immediat
L’internament d’una persona de nacionalitat romanesa no té cobertura legal, i posa en evidència una pràctica policial i judicial que retorça les fronteres de la Justícia i el Dret.
En el que portem de 2023, aquest no ha estat l’únic cas on una ciutadana europea és alliberada del CIE de Zona Franca després de la denúncia d’un internament acordat contra la interpretació de les lleis.
Juntament amb altres organitzacions de la societat civil, com Irídia o Tanquem els CIE, detectem des de fa anys, la presència recurrent de ciutadans i ciutadanes europees sotmeses a internament al CIE de Zona Franca. Denunciem aquesta pràctica i alertem de la necessitat que es generalitzi la prohibició, basada en la llei i decretada en altres partits judicials, de privar de llibertat en aquests centres a ciutadans de la Unió Europea.
La resolució judicial de l’Audiència Provincial de Saragossa ve a sumar-se a la decisió dels jutjats i tribunals de Madrid de prohibir l’internament de ciutadans i ciutadanes europees al CIE d’Aluche.
El ciutadà de Romania, Gabriel, ha estat privat de llibertat al CIE de Zona Franca gràcies a una decisió d’internament d’un jutjat d’instrucció saragossà, instada pel Cos Nacional de Policia i informada favorablement per la Fiscalia d’aquesta província. Així i tot, el sistema de recursos ha funcionat i l’Audiència Provincial de Saragossa, amb un millor criteri garantista i més respectuós amb els drets fonamentals, ha anul·lat aquest internament, en via d’apel·lació, per no comptar “amb cobertura legal” suficient.
Gabriel ha pogut ser atès i acompanyat pel grup de visites al CIE, i per Irídia. Quan es va conèixer la seva situació i nacionalitat, els nostres esforços van anar dirigits a demostrar la incongruència jurídica de mantenir internat un ciutadà de la Unió Europea al CIE. Juntament amb IRIDIA, hem donat suport en la defensa lletrada del ciutadà romanès a Saragossa per restaurar el dret a la llibertat vulnerat.
Malauradament, no és l’únic cas semblant a Barcelona. El mes de gener d’aquest any, el mòdul de dones del Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de Barcelona va ser finalment engegat amb l’ingrés de les primeres internes provinents del CIE d’Aluche (Madrid), clausurat actualment per obres. En aquests pocs mesos, almenys una ciutadana búlgara i una altra croata han estat internades sense cobertura legal i finalment posades en llibertat.
El fet de l’internament de ciutadans i ciutadanes de la Unió Europea als CIE no fa més que constatar l’exercici d’una violència institucional i social sobre les persones que han emigrat legítimament dels seus països. També reafirma que els CIE són dispositius repressius de control migratori, on no és difícil la vulneració de drets fonamentals. Per aquestes i moltes altres raons, defensades des de fa anys, els CIE no haurien d’existir, ni a Espanya ni a Europa.
Si bé és possible legalment expulsar d’Espanya una persona nacional d’un Estat membre de la Unió Europea, quan així ho exigeixin raons d’ordre públic, seguretat pública o de salut pública, no hi ha la possibilitat d’acordar una mesura cautelar d’internament. Ni a les Directives europees, ni al Reial Decret 240/2007, de transposició a l’ordenament jurídic espanyol d’aquestes directives, es preveu la privació de llibertat d’un europeu per expulsar-lo. Tampoc es justifica amb el règim d’internament de la LO 4/2000 (articles 61, 62 i 64), el de la Llei d’Estrangeria, ja que les persones de la Unió Europea no són estrangeres, en el sentit d’aquesta llei, i només se’ls pot aplicar si això no afecta els seus drets fonamentals. Resulta evident que l’internament, previst a la Llei d’Estrangeria, mai no es pot considerar més favorable que la llibertat, ja que l’internament en aquests centres suposa una greu limitació del seu dret fonamental a la llibertat.
Com conclou l’Audiència Provincial de Saragossa: «l’aplicació d’una mesura cautelar d’internament, a l’efecte d’executar una resolució administrativa d’expulsió, no té cobertura legal en el cas dels estrangers que són ciutadans d’un Estat membre de la Unió Europea».
Migra Studium i la resta de les organitzacions socials implicades en la defensa dels drets de les persones internes al CIE, interpel·lem les autoritats i els diferents operadors jurídics recordant-los la responsabilitat d’evitar el tancament d’aquestes persones, un patiment fàcilment evitable amb més formació, atenció i professionalitat. Per això és possible i desitjable que a tot Catalunya s’adoptin acords i decisions judicials definitives de prohibició d’internament de ciutadans i ciutadanes de la Unió Europea.
Denunciem que l’internament de ciutadans i ciutadanes comunitàries no és més que una altra prova que el control dels fluxos migratoris i la seguretat d’una immigració ordenada no s’aconseguiran mai sacrificant les vides i els drets de les persones que migren. No voler entendre que el reconeixement de la llibertat i dels drets dels migrants és part de la nostra pròpia llibertat i justícia com a societat d’acollida és mostrar una vergonyosa covardia moral.
Com escriu Laura Zanón al Quadern núm. 232 del centre d’estudis Cristianisme i Justícia, titulat Els CIE: instruments de sofriment inútil i presentat el passat 12 d’abril a Migra Studium, «l’internament d’una persona al CIE només en garanteix el patiment i augmenta la situació de vulnerabilitat.».