Les entitats socials veuen llums i ombres a la reforma del Reglament d'Estrangeria

• L'aliança formada per sis organitzacions especialitzades en l'acompanyament social i jurídic de persones migrants i refugiades considera que la nova normativa estableix millores, però no aconsegueix un canvi substancial i definitiu i deixa enrere objectius clau.

• Com a aspectes positius, destaquen la reducció en un any del temps exigit per sol·licitar la regularització de la situació administrativa, la flexibilització de requisits o el desenvolupament dels visats com a via regular d'entrada.

• Però les entitats alerten sobre les conseqüències greus de la reforma del Reglament d'Estrangeria per a les més de 190.000 persones sol·licitants d'asil que estan pendents de resolució o admissió. Si es mantenen les xifres d'anys anteriors, la reforma deixaria en situació administrativa irregular al voltant del 88% de les persones a qui no se'ls reconeix l'estatut de protecció internacional.

Des de fa més de quatre anys, l'aliança d'entitats formades per Andalucía Acoge, Cáritas, CEAR, CONVIVE Fundación Cepaim, Red Acoge i Servei Jesuïta a Migrants, ha fet un seguiment detallat als processos de reforma del Reglament d'Estrangeria i ha traslladat propostes concretes als diferents ministeris per donar resposta a les situacions de vulnerabilitat dels milers de persones a qui acompanyen. Tot i això, lamenten que, malgrat haver-se obert canals formals d'escolta, les propostes de la societat civil amb prou feines han tingut impacte en la norma aprovada.

Com a aspectes positius destaquen que el desenvolupament dels visats facilitarà que les persones puguin arribar a Espanya amb les autoritzacions de residència i treball necessàries des del seu país d'origen i que la flexibilització de determinats requisits permetrà la regularització d'algunes persones estrangeres que estiguin sense autoritzacions a territori espanyol. Per exemple, en el cas de l'arrelament social es redueix en un any el temps de residència exigit per poder sol·licitar-ho i l'arrelament socioformatiu permet treballar fins a 30 hores mentre es realitza la formació i una vegada finalitzada es podrà canviar el permís de residència per un treball presentant una oferta o contracte laboral. Tot i això, es manté que per a un nombre molt important de persones sigui necessari viure almenys dos anys de manera irregular per poder accedir a una autorització de residència i treball.

Les entitats alerten especialment sobre les greus conseqüències que tindrà l'aplicació del Reglament per a milers de sol·licitants d'asil a les quals se'ls denega aquesta sol·licitud. Segons l'Oficina d'Asil i Refugi, més de 190.000 persones sol·licitants d'asil es troben pendents de resolució o admissió i estimen que podrà deixar en situació administrativa irregular al voltant del 88% de les persones a qui no se'ls reconeix l'estatut de protecció internacional, segons dades d'anys anteriors.

Aquestes persones, durant el període de tramitació de la sol·licitud, que sol estar entre un i dos anys, compten amb una autorització per romandre i treballar a l'Estat espanyol. Amb la reforma del Reglament, la denegació de la sol·licitud d'asil suposarà no només la pèrdua d'aquesta autorització, sinó que durant el primer any de vigència del Reglament hauran de romandre sis mesos en situació irregular si volen sol·licitar els permisos per arrelament, i un cop passi aquest temps, hauran d'esperar dos anys més per poder sol·licitar les autoritzacions, perquè no se'ls reconeixerà el temps de residència previ.

D'aquesta manera, el nou Reglament d'Estrangeria genera que persones i famílies que es troben treballant formalment, cotitzant i desenvolupant els seus projectes de vida amb reconeixement de drets a Espanya, siguin penalitzades deixant-les en situació administrativa irregular i perden els drets reconeguts.

Les entitats socials creuen que una de les conseqüències d‟aquesta decisió és el desincentiu de les persones a sol·licitar protecció internacional a Espanya. Es busca així reduir el nombre de sol·licituds per donar resposta a la manca de capacitat de l'Administració per tramitar i acollir el creixent nombre de persones que es veuen forçades a fugir el seu país d'origen i buscar protecció a Espanya.

Consideren que es genera així una inseguretat jurídica que pot contradir les manifestacions realitzades per la ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, que va afirmar que la reforma “representa un equilibri entre l'extensió i la protecció dels drets de les persones migrants i el rigor jurídic i l'atenció a les necessitats d'Espanya”.

Les entitats socials assenyalen que, a més de crear noves situacions d'irregularitat administrativa, aquest Reglament no resoldrà immediatament la situació d'irregularitat en què es troben milers de persones, i per això destaquen la necessitat d'aprovar en paral·lel la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) de regularització extraordinària com a via per garantir drets a milers de persones que viuen i treballen al nostre país.