Davant la massacre de Melilla: esclarir els fets i assumir responsabilitats

COMUNICAT - PLATAFORMA D'ENTITATS CRISTIANES AMB ELS INMIGRANTS

El 24 de juny del 2022 desenes de persones migrants (23 segons dades oficials, 37 segons les entitats de la societat civil) van morir intentant saltar la tanca de Melilla, després d’una actuació conjunta de la gendarmeria marroquina i de la policia espanyola. Només aquesta breu descripció de fets ja hauria estat suficient perquè tant la societat civil com els mecanismes de protecció dels drets humans s’haguessin activat des del primer moment. Exceptuant algunes manifestacions, les vacances d’estiu i el focus d’altres esdeveniments mundials van acabar diluint els fets: els morts eren persones negres i pobres, per què preocupar-se?

Ha estat però un rigorós reportatge d’investigació de la BBC, el que ha tornat a posar sobre la taula el que va passar a Melilla. El reportatge mostra que hi va haver morts al costat de la frontera espanyola, apunta a que hi va haver devolucions en calent sense cap garantia de protecció i que les investigacions han estat insuficients. Són constants les notícies que arriben de devolucions sense garanties realitzades a les fronteres de Ceuta i Melilla. La devolució en calent, per evitar l’entrada de persones, és un mecanisme recollit a la Llei de Seguretat Ciutadana, de 2015, però que requereix de respecte a la normativa internacional de drets humans i de protecció internacional, i això implica que tota persona ha de ser identificada de forma individual -escoltada-, ha de tenir dret a un procediment administratiu -possibilitat de recórrer- i ha de tenir dret a un advocat. Si no es donen aquests elements, si no escoltem la persona i coneixem la seva situació, es poden estar vulnerant els drets humans més bàsics i desprotegint víctimes de tracta, tortures o sol·licitants de protecció internacional entre d’altres. Una protecció que arrel de les imatges i els testimonis no es va donar a Melilla.

Davant aquest cúmul d’irregularitats des de les diferents entitats que formem part de la Plataforma demanem que s’esclareixin els fets i s’assumeixin les responsabilitats. A hores d’ara, no sabem el nombre exacte de víctimes, els seus noms i orígens, l’estat dels ferits. A hores d’ara no s’ha produït la necessària assumpció de responsabilitats.

Deixar passar aquests fets, suposa mantenir la impunitat sobre les polítiques de frontera. Unes polítiques que vulneren la dignitat de les persones migrants provocant en elles un dolor terrible, innecessari i injust. Unes polítiques, però, que també ens deshumanitzen a tots, fent-nos més pobres com a persones i com a societat.

La Plataforma d’entitats cristianes amb les persones migrants és una és una xarxa d’organitzacions cristianes amb una funció d’observatori de la realitat social i d’intercanvi en qüestions relatives al fet migratori. Està formada per:

Acció dels Cristians per l’abolició de la Tortura (ACAT), Acció Catòlica Obrera (ACO), Bayt- alThaqafa, Capellans Obrers, Càritas Diocesana de Barcelona, Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia, Camins (Fundació Social Escola Pia), Comunitats Adsis de Barcelona, Comunitats de vida cristiana a Catalunya (CVX), Ekumene (Centre Social Domingo Solà), Equip de pastoral obrera de Badalona, Església Protestant de Barcelona Centre, Fundació Escola Cristiana de Catalunya, Fundació Migra Studium, Fundació Salut Alta, Fundació Ortodòxia, Fundació Viarany, Germandat Obrera d’Acció Catòlica (GOAC- HOAC), Iniciatives Solidàries, Joventut Obrera Cristiana (JOC), Justícia i Pau de Barcelona, Moviment de Professionals Catòlics de Barcelona, Sant Joan de Déu (Serveis Socials de Barcelona), Secretariat de Pastoral Obrera de l’Arquebisbat de Barcelona, Secretariat de Pastoral amb migrants de l’Arquebisbat de Barcelona, Secretariat d’Ecumenisme de l’Arquebisbat de Barcelona, Unió de Religiosos de Catalunya (URC).