Posicionament de Migra Studium

El passat 4 de març, es va registrar al Congrés la proposició de llei per al traspàs de competències en migració a la Generalitat. Aquest traspàs s’està presentant com un avenç, però encara no en coneixem els detalls ni podem donar per feta la seva aprovació. I el més important: beneficiarà realment les persones migrades? Des de la Fundació, ens preocupa que no sigui així i ens genera dubtes sobre el seu impacte real.

A Migra Studium entenem la migració com a riquesa, i per la nostra experiència sabem que les persones que migren fan processos, que tenen a veure amb l’arribada però sobretot amb la inclusió, l’accés a drets, la construcció de xarxa i la ciutadania. Considerem que és rellevant apostar per reforçar una mirada que tingui en compte tota la realitat i que tingui com horitzó la plena ciutadania de totes les persones. En canvi, la nova proposició de llei posa el focus només en una petita part del procés migratori, la gestió de fronteres. No podem reduir la migració a una qüestió de seguretat.

El sistema actual d’obtenció d’autoritzacions de residència és ple d’entrebancs: empadronar-se és complicat, la llei d’Estrangeria imposa requisits inassolibles, els temps d’espera s’eternitzen i aconseguir una cita prèvia és quasibé missió impossible. Aquest traspàs de competències hauria de suposar una millora real per a les persones migrades. Però com es garantirà? Es facilitarà la regularització o es mantindran els mateixos obstacles burocràtics? S'ampliaran els recursos i l’oferta formativa del català per garantir l’aprenentatge de la llengua?^[1] Es posaran més mitjans per garantir una gestió àgil i dins el termini dels tràmits administratius?

També preocupa el futur del Centre d’Internament d’Estrangers de la Zona Franca. Parlar de "gestió integral" és un eufemisme que evita el debat real: el tancament d’aquests centres. No volem canviar l’organisme que el gestiona, volem que deixi d’existir. I, de fet, volem que deixin d’existir tots els CIE. Són espais on es vulneren sistemàticament els drets fonamentals de les persones migrades i on s’exerceix molta violència cap a elles. Catalunya hauria d’apostar per erradicar aquestes pràctiques, no per gestionar-les, tal com ho va acordar ara fa just 10 anys el Parlament de Catalunya en una resolució històrica que en demanava el tancament. 

A més a més, es parla de contractació en origen, però milers de persones ja viuen a Catalunya en situació irregular i podrien cobrir llocs de treball sense necessitat d’aquest model. Per què no es prioritza la seva regularització? Continuem exigint la regularització extraordinària perquè totes les persones que ja formen part de la societat catalana puguin fer-ho amb drets, demanda que ja ha arribat al Congrés amb la ILP (Iniciativa Legislativa Popular) de Regularización Ya.

Aquesta delegació de competències a la Generalitat de Catalunya pot ser positiva per les persones migrants si suposa una millor coordinació entre les polítiques migratòries i les polítiques que són ja competència de la Generalitat (salut, educació, serveis socials...). Podria ser un pas endavant si es fa des d’una mirada centrada en la defensa dels drets i la veritable inclusió de les persones que han fet processos migratoris. Serà negatiu, però, si suposa més burocràcia, més obstacles i més confusió. Però repetim, ens preocupa que en el fons d'aquesta delegació de competències hi hagi la idea que la migració és només un problema de seguretat i no una oportunitat i una riquesa per la nostra societat. No necessitem més policia, ni més control fronterer, necessitem mitjans per garantir l’accés a drets: garantir l’empadronament, l’accés a la regularització, accés a la formació, a un treball digne, a habitatge i sanitat, a la protecció internacional efectiva de les persones refugiades, a la protecció a la infància en moviment, també de les víctimes de tràfic d’éssers humans…

La societat civil ha d’estar alerta. La vida de les persones migrades, de les nostres veïnes i veïns, no pot ser objecte de negociacions oportunistes. Des de Migra Studium seguirem de prop aquest debat i exigirem, com hem fet sempre, que les persones estiguin al centre de tota decisió política.

^[1] Actualment, 2,3 milions de persones migrants volen aprendre la llengua, però la Generalitat només ofereix 120.000 places l’any. Podreu trobar més informació a la campanya #catalaxtothom realitzada per Top Manta.